Crec que en aquesta vida tots/es tenim obsessions o mals de pantxa que no ens deixen viure. La Lluna és una de les meves sino existis podria dir que no seria feliç al màxim. Ella em guia per les nits i m'ajuda a mantindrem viva pels matins pensant en ella, i sabent que tard o d'hora apareixerà.
som cosines llunanes que ens entenem i anem plegades,
tal vegada és un problema?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada